El cap de setmana viscut a Miranda del Ebro em va pareixer retornar trenta anys enrera, pràcticament a l’època de “Crónicas de un pueblo” Ho recordau?. En aquesta localitat propera als 40.000 habitants només es viu pel futbol; Aquest estiu farà trenta anys que vaig començar a jugar a futbol a s’Alqueria juvenil, llavors jo tenia 14 anys i per jo quasi només existien els estudis i el futbol, mentre vaig ésser juvenil, baix la direcció d’en Tianet amb la supervisió de Bernat Sans, mai vaig faltar a cap entrenament i pràcticament tots els diumenges anava a jugar el matí amb els juvenils, pegava una mossegada i agafa l’autobús a can Marc per anar a veure els grans, escoltant el carrusel a la meva “radieta”; aquella mateixa època mes de 50 calongins es mobilitzaven setmana rera setmana per anar a gaudir dels partits del C.E. Santanyí ; idó d’aquesta manera o si m’apureu encara més exagerada es viu el futbol a Miranda; a lo millor a l’any 2008 encara no hi ha altre tipus de distracció.