Reial Mallorca vist de Sóller Per Joan Antoni

Difícil de creure

El vent pitjà i el Mallorca guanyà frase feta per l´alegria del que significa el triomf. Sortir amb mentalitat de victòria, a la primera fase, superioritat amb ganes de concretar i tan malament va anar que no es va fructificar.
El Mallorqueta volia i feia un joc de bon maneig i bona transició de pilota, sols un entrebanc el vent i el no tenir la sort del gol.
I a la represa després de veure la manera de jugar dels nostres futbolistes, sols ens podia fer una mala passada, el vent que bufava a Son Moix. El Girona jugava be i el Mallorca havia fet una passa en rere, l´adversari ho feia be i tenia incidències a l´àrea local amb presencia, però no finalitzada. El R. Mallorca avorria i començarem a fer badall. Ja n´hi havia que signaven l´empat a zero.
Sorpresa alegre, minut 92, apareix un Àngel: Dani Rodríguez, condueix, s´en va d´alguns jugadors, fa un servei magistral a Amath Nydiane i a la sortida del porter per baix marca, quina felicitat, tres punts a la butxaca.
Ara es quan podem dir; no diguis mai gat, si no el temps dins el
sac i ben lligat-